L'ASTROLOGIA 

I LA LLEI DE CORRESPONDÈNCIES

 

L'astrologia, en essència ens parla de les relacions que existeixen entre el macrocosmos i el microcosmos, i per tant, de la correspondència que hi ha entre els dos.

El zodíac, és el pilar fonamental del simbolisme astrològic, la base de tot l'edifici, ja que és el punt de referència, tant si parlem de cases o sectors, com de planetes, com d'aspectes.
El zodíac dóna coherència, ordre i sentit al sistema. Tot i així, sempre hem de saber distingir entre signes, cases i planetes a l'hora d'interpretar un tema astral. Però no hem d'oblidar que tot símbol astrològic beu d'aquesta font inesgotable de sabiduria permanent que és el zodíac amb els seus 12 signes.

Els dotze signes, tenint en compte la realitat astronòmica del zodíac tròpic, són l'expressió de la llum solar rebuda a la Terra al llarg de l'any, on cadascun d'ells, representa una fase del cicle total. El zodíac, en realitat representa el cicle anual de les estacions i tots els canvis que van associats a aquestes. Els 12 signes, són dotze patrons energètics a nivell macrocòsmic, que impregnen tot el que existeix a la Terra. El zodiac, podriem dir que és l'entorn còsmic i energètic dins el qual es desenvolupa la vida a la Terra.

El cicle vegetatiu és una clara manifestació d'aquestes 12 fases zodiacals, que també les podem veure com a fases de l'energia solar en relació a la Terra. El cicle vegetatiu que he esmentat, segurament va ser el primer paral·lelisme que es va fer entre els signes, com a fases del cicle anual Sol -Terra, ja que les civilitzacions antigues, vivien molt més en contacte amb la natura i seguien el seu ritme, del qual depenia la seva subsistència. El coneixement del ritme estacional els ajudava a saber quan havien de plantar i quan havien de recollir els fruits. L'astrologia, doncs, en un primer moment, va néixer per una necessitat pràctica i predictiva en les feines del camp, que ajudaven a l'home a treure més rendiment i beneficis de les collites.

Més tard, els astròlegs van començar a relacionar aquests cicles naturals i canvis estacionals, amb la vida dels homes i les dones;  amb el temperament, els estats d'anim, el caràcter, i amb els esdeveniments i destí de les persones i dels pobles.

Des de llavors, els paral·lelismes han anat creixent i s'han anat ampliant. Ara sabem que els 12 signes i els planetes, tenen unes correspondències amb el regne vegetal, animal, mineral i humà, a nivell físic i químic, a nivell electromagnètic (colors), amb les ones sonores (notes musicals), a nivell orgànic i inorgànic, etc.... bé, a tots nivells, des dels més abstractes i genèrics fins als més concrets i particulars, dels nivells més subtils i espirituals amb més densos i materials.

L'astrologia com a llenguatge de l'energia, parteix de que tot el que existeix, és vibració (tot vibra i té la seva freqüència), que tot està interconnectat (de forma causal i/o sincrònica) i que el sistema solar és una unitat. El zodíac, com a nivell d'organització superior macrocòsmic, té la funció d'ordenar tots els nivells de manifestació que estan per sota seu (els microcosmos), en 12 zones de freqüència, i que es tradueixen en 12 categories de significat.

Aquestes dotze categories de significat, són els dotze signes que coneixem tots. Cada signe té una qualitat energètica determinada, que ve definida per l'element, la modalitat i la polaritat a la qual pertany. A més, s'han de distingir els signes de la primera meitat, -més material i personal-, de la segona meitat, -més espiritual i social-.

Tal com jo ho veig, la relació entre el macrocosmos i el microcosmos no és causal únicament si no que és sobretot acausal o sincrònica. Si només fos causal, no anirien alhora i tot seria un caos. Aquest principi universal, ja el va descriure el psicòleg C.G.Jung i després ha estat descrit pels físics quantics com David Peat i David Bohm.

La paraula cosmos significa ordre. L'home sempre ha buscat un ordre superior que ordenés l'aparent caos de la vida humana. L'astrologia no pot respondre a totes les preguntes que s'ha fet l'home, però és un camí per trobar el sentit de l'existència i l'experiència humana, tant a nivell col·lectiu com personal. Tot el que existeix al món físic i psíquic, es pot relacionar amb alguna d'aquestes 12 categories universals i arquetípiques que són els 12 signes del zodíac.

També voldria dir que l'astrologia, com a sistema de coneixement de la realitat, o millor dit, de les realitats, no l'hem de limitar a la dimensió humana.  Després del que he explicat, està clar que l'astrologia no només ens parla del caràcter i potencialitats personals, que per altra banda com a psicòleg, valoro enormement i no hem de deixar de fer. El que estic dient és que a vegades, estem tant concentrats en la dimensió humana que ens oblidem que l'astrologia també la podem aplicar en altres camps de coneixement que no sigui la psicologia.

La podem utilitzar per comprendre o entendre qualsevol nivell de la realitat, ja siguin persones, animals, plantes, minerals, colors, música, cèl·lules o partícules. L'astrologia és un llenguatge extraordinàriament versàtil ja que la podem relacionar amb pràcticament tot. Es per això que crec que el simbolisme astrològic és i sempre serà un saber obert a nous descobriments i investigacions. Pot servir com a model teòric general per estudiar molts fenòmens.

Possiblement, l'astrologia sigui el saber més antic de la humanitat i el que ha sobreviscut més segles i mil·lenis. L'han practicat persones de totes les classes, cultures i èpoques i de totes les professions, ja siguin de caire artístic, literari, polític, social, psicològic, filosòfic o científic. Per alguna cosa serà. I és que el saber astrològic és tant ric i versàtil que s'ha adaptat als canvis culturals i religiosos al llarg de la història de la humanitat.

Ha sobreviscut perquè ens ensenya veritats inmutables i perennes de la vida, la natura i l'esser humà, que estàn per sobre de les diferències culturals i personals.

Crec que l'astrologia ens aporta el saber o la intuició que tot el cosmos està interconnectat en una gran xarxa que ho unifica i lliga tot, més enllà de les aparences. En l'home hi ha una consciència còsmica que ens uneix com a espècie i fa que sentim que formem part del món i de  l'univers. Es una consciència que ens uneix a la resta de la creació, a tot el que existeix, tant si és animat com inanimat. Si ho pensem bé, tot el que existeix, d'alguna manera està viu, perque tot vibra i té una freqüència,  perquè tot es mou i té un ritme.  No hi ha res que no estigui en moviment, l'univers continuament està canviant i s'està transformant, està evolucionant, volguem o no. No depen de nosaltres. Es bo de recordar allò que ja sabem: que l'energia només es transforma i mai no es destrueix.

Tornant a les correspondències, l'astrologia té diverses branques que reflecteixen tot això que he anat dient en aquest article; hi ha l'astrologia natal, la mundial, la mèdica, la kàrmica, la meteorològica, l'arquetípica, la psicològica, la humanista, l'horària, la precessional, esotèrica, etc...

En els últims temps s'han fet altres paral·lelismes amb la simbologia astrològica, com són les flors de Bach, les sals de Shussler o la gemoteràpia. La recerca i la investigació, prenent com a base el coneixement astrològic, ha estat i és un indicador de la bona salut d'aquest saber. Vol dir que és un saber que no s'ha esgotat i encara segueix creixent i evolucionant,  reforçant la idea que el simbolisme astral, és un terreny molt fértil i inesgotable de coneixement i creativitat.

Us animo a tots els que no teniu coneixements d'astrologia, a entrar en aquest univers tant fascinant, i els que ja heu entrat al tema, us animo a obrir nous camins de recerca per descobrir noves relacions i paral·lelismes.

L'astrologia té un potencial ilimitat. Sempre podem aprofundir i aprendre coses noves. Mai no ens deixa de sorprendre i això és el millor que té.