(La informació
d'aquest article, és una síntesi treta de diverses fonts i de la meva pròpia
observació).
La correspondència
entre el cicle zodiacal i el cicle estacional (vegetatiu, animal i agrícola) no
s’ha d’entendre al peu de la lletra, ja que cada indret de la Terra té el
seu clima, i sabem que prop dels pols i de l’equador, les estacions es
desdibuixen molt, fins a desaparèixer. Aquesta relació s’ha d’entendre d’una
forma genèrica i simbòlica. S’ha agafat com a punt de referència, el que
acostuma a passar a les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, lloc on es
manifesten de forma més clara les quatre estacions. També és on es va originar
l’astrologia, cosa que no és casual.
Veurem que els
signes cardinals, inicien les estacions, manifestant una nova direcció i impuls
vital; els signes fixos, afirmen i consoliden el que ha començat a la fase
cardinal, i els signes mutables representen fases de transició entre dues
estacions, on es gesta i es prepara una nova direcció de l’impuls vital.
Acompanyeu-me en
aquest viatge anual per la natura, un viatge real i alhora simbòlic, un viatge
en el que la natura i el zodíac es fusionen i parlen un mateix idioma.
ÀRIES: EL DESPERTAR DE LA
NATURA. ELS PRIMERS BROTS
Signe de foc, cardinal,
de polaritat positiva, regit per Mart.
Període del cicle
estacional: del 21 de març al 20 d’abril:
És el primer signe
zodiacal i representa el despertar de la natura, el naixement impetuós i fins i
tot violent de la nova vida vegetal i animal, després de la llarga adormida
hivernal. Els animals que han hivernat, ara es desperten. Les orenetes i
molts ocells tornen per niuar, criar i alimentar les cries. Té lloc el
naixement de les cries i alhora l’inici d’un nou cicle de reproducció.
Els animals entren en
zel. Àries, simbolitza el foc original que es manifesta a
l’entrar la primavera; el sorgiment de les forces brutes i instintives de la
vida, amb l’esclat dels nous borrons i l’aparició dels primers brots tendres.
Representa un autèntic renaixement dels vegetals. A partir d’aquest moment, la
durada del dia es va allargant i la de les nits es va escurçant; és a dir, que
la llum comença a imposar-se per sobre la foscor.Amb l'entrada del Sol a àries,
el ritme vital s’accelera de cop, marcant el començament d’un nou cicle, que
implica una renovació i un nou impuls d’expressió vital. Amb àries, acaba de
començar l’etapa de la vida externa de les plantes, l’etapa de creixement i
expressió de les formes materials, on la natura ens vol mostrar de forma
visible, les diferències entre els individus i les diverses especies de
plantes.
TAURE: L’ESPECTACLE DE LES FLORS
Signe de terra fix,
de polaritat negativa, regit per Venus.
Període del cicle estacional: del 21 d’abril al 20 de
maig:
Representa la
primavera en la seva màxima esplendor, amb l’explosió de les flors i l’aparició
dels primers fruits. La natura ens vol mostrar la seva bellesa i ens omple de
sensacions (olors, formes, colors). Segurament és l’època en que els ocells
canten més, manifestant l’alegria per l’abundància de menjar i per reclamar o
atraure possibles parelles sexuals.
El gran impuls
inicial d’àries, pren forma i es materialitza en l’abundància de les formes. El
ritme de la natura es fa més lent i més estable per assegurar la continuïtat de
les espècies. Ara creixen la major part de formes vegetals (es nodreixen de la
terra i l’aigua de la pluja i el desglaç), que també seran l’aliment per molts
animals.
Simbolitza la terra
fèrtil i fecunda per exel·lència, per l’acció de les pluges, la caloreta i els
animals de pastura. Taure representa la vegetació massiva, la gespa verda dels
prats de pastura i les essències vegetals.
És l’època de la
reproducció de la majoria d’espècies animals i vegetals (pol·linització).
BESSONS: EL DOMINI DE LES FULLES VERDES.
Signe d’aire
mutable, de polaritat positiva, regit per Mercuri.
Període del cicle estacional: del 21 de maig al 20 de
juny:
És la fase de
transició entre la primavera i l’estiu. Els nous fruits van creixent però
encara estan verds. De forma paral·lela, bessons representa l’adolescència, una
etapa on la personalitat encara és immadura i es va acabant de formar.
En aquesta època,
el nombre de flors baixa considerablement i guanya terreny la verdor dels
boscos. Les fulles dels arbres són les que donaran ombra i frescor durant els
mesos de calor. (dualitat llum-foscor, calor-frescor). Els arbres i arbustos,
s’omplen de fulles i branques noves (parts aèries). Això representa una
autèntica conquesta de l’aire. Les fulles són els pulmons de les plantes, a
través de les quals es produeix l’intercanvi de gasos (agafen oxigen i eliminen
diòxid de carboni).
Les fulles també
són les encarregades de realitzar la fotosíntesi, procés a partir del qual, la
planta transforma la matèria inorgànica (sals minerals, aigua i CO2)
en matèria orgànica (glucosa, hidrats de carboni, proteïnes, etc...), gràcies a
l’acció de la llum del Sol. En el procés, la planta desprèn oxigen a l’aire,
gràcies al qual els animals i persones podem respirar i viure.
L’home intervé a la
natura, amb la sega dels cereals, separant el gra de la palla. Això últim té a
veure amb la discriminació mercuriana.
CRANC: LA MADURACIÓ DELS FRUITS I LA FORMACIÓ DE LLAVORS
Signe d’aigua
cardinal, de polaritat negativa, regit per la Lluna.
Període del cicle estacional: del 21 de juny al 22 de
juliol:
És el període de la
maduració dels fruits, quan la natura és més fecunda. En aquesta època es
recullen les llavors i s’acaba de recollir el gra dels cereals. Les llavors es
guarden i es conserven per quan arribi el proper moment de plantar i sembrar, i
d’aquesta manera assegurar la collita del futur.
A cranc, amb l’arribada
de l’estiu, el Sol arriba al seu punt més alt
en el cel i comença a davallar, com si reculés o anés de costat, igual que els
crancs. A partir d’aquí, les nits es van allargant i els dies escurçant.
Per tant, es pot considerar l’inici del retorn de la nit (fase regressiva). Es
un temps de forta calor, on els animals busquen les ombres per tal de
protegir-se del Sol. L’aigua pren un paper important per les plantes i els
animals ja que els serveix per refrescar-se i per evitar la deshidratació. El
sol de cranc, representa la formació de les llavors (fills simbòlics dels
arbres i les plantes) dins els fruits que les nodreixen i protegeixen, marcant
el triomf de les forces generadores maternals. També és el moment de l’any en
que la sabia vegetal infla els teixits dels vegetals en plena fecunditat.
LLEÓ: LA PLENITUD DELS FRUITS. LA COLLITA
Signe de foc fix, de
polaritat positiva, regit pel Sol.
Període del cicle estacional: del 23 de juliol al 22
d’agost:
El temps de lleó és el
moment on l’estiu està a la seva màxima esplendor i intensitat, quan els seus
efectes es noten més. Tot i que el Sol, ja ha començat el seu descens, ara,
l’escalfament acumulat durant els mesos anteriors, es manifesta al màxim. El
Sol és el regent de lleó, i per tant, domina durant aquesta fase de l’estiu en
que és l’amo i senyor.
La calor i la llum
solar, acaba de madurar els fruits (plenitud dels fruits) de la temporada, fent
que es desprenguin dels arbres, i per tant, se separin simbòlicament de la
mare, agafant individualitat pròpia. Lleó té a veure amb l’afirmació del jo i
la consolidació de la individualitat. La natura ha creat els fruits com
si fossin fills o obres d’art d’ella mateixa.
Els fruits són el regal
que la natura ens ofereix. Es recullen els últims fruits de la temporada.
La collita s’acaba i amb això, les feines del camp reposen, davant el domini i
el poder aclaparador del Sol. El cicle agrícola s’acaba. La calor, crema
l’herba i deshidrata la terra. El pagès espera amb ànsia l’aigua refrescant de
les tempestes d’estiu però resa que no caigui pedra perquè això destruiria la
collita del seu hort.
VERGE: LA CONSERVACIÓ I APROFITAMENT DE LA COLLITA
Signe de terra
mutable, de polaritat negativa, regit per Mercuri
Període del cicle estacional: del 23 d’agost al 22 de
setembre:
Es la fase de
transició entre l’estiu i la tardor.
L’estiu es desinfla
i es comença a notar un refredament. Els ramats que eren a l’alta muntanya es
traslladen a zones més baixes i temperades. És el moment de la recol·lecció i
conservació de la collita, comprovant què ha donat de sí l’any agrícola que ara
s’ha acabat.
Es el moment de
sospesar, valorar i calcular el resultat de la collita en números i xifres, de
posar ordre a tot el que s’ha collit. Amb la recol·lecció dels fruits i les
llavors, s’analitza i se separa el que es podrà aprofitar per conservar o
vendre i el que s’haurà de llençar o reciclar. També és el moment de
recollir els últims fruits de l’estiu com el raim (verema) i els dels arbres
fruiters de temporada (poma i magrana).
La recollida de
finals d’estiu, es considera el final del cicle agrícola, moment en que la
natura ha assecat tots els camps, l’impuls vital s’ha debilitat i les formes
s’han aprimat. Els camps, ara són àrids i estèrils. Els arbres fruiters que ja
han donat fruits, es póden per preparar-los pel proper cicle agrícola. La
intervenció de la ma de l’home, aquí és molt evident i ho fa per treure’n el
màxim de profit i rendiment econòmic. La natura ens ha entregat els seus
fruits, base de la nutrició humana i dels animals.
No cal dir que en
aquesta etapa, la racionalitat, classificació, selecció i previsió, juguen un
paper fonamental i que està en correspondència total amb la naturalesa del
signe de verge.
El cicle agrícola,
és el cicle de la intervenció de l’home a la natura, adaptant-se al cicle
vegetatiu, per tal de treure’n el màxim benefici i rendiment. De fet, és una
racionalització del cicle natural, gràcies de la intel·ligència de l’home.
Verge és regit per l’intel·lectual mercuri.
Verge, representa
la transició dels signes materials als signes espirituals. De forma paral·lela,
a la natura, en general es passa de la vida exterior (sobre terra) de les
plantes (fulles, flors, tiges, branques, fruits), a la vida interna (sota
terra) de les llavors i les arrels.
BALANÇA: LA PREPARACIÓ DE LA SEMBRA. L'ESCLAT DE COLORS DE LES FULLES DELS ARBRES
Signe d’aire
cardinal, de polaritat positiva, regit per Venus.
Període del cicle estacional: del 23 de setembre al 22
d’octubre:
Comença una nova
estació, la tardor. El primer dia de tardor s’equilibren el dia i la nit,
tenint exactament la mateixa durada. A partir d’aquí, els dies són més curts
que les nits, i per tant, la foscor es comença a imposar per sobre de la
llum.
La bonança climàtica
que encara fa durant alguns dies d’octubre abans no vinguin els primers freds
importants, acaba madurant els fruits més tardans com les cireres d’arbost als
boscos mediterranis. La tardor enceta un temps de relaxació i repòs de les
formes exteriors (fulles, tiges, flors i fruits) on aquestes es van esborrant i
desapareixent, i engega progressivament la vida interior i oculta de les
llavors sota terra. L’etapa de creixement i expansió de la primavera-estiu
s’acaba i ara comença l’etapa de repòs, on l’activitat és dins la terra i no
fora com fins ara. Es el moment on la terra es prepara per rebre les noves
llavors, que sortiran a la llum a la pròxima primavera. La terra doncs,
literalment es prepara per la fecundació d’una nova vida.
També és l’època on
les fulles dels arbres comencen a caure per l’acció del vent i del fred,
adoptant coloracions ocres, taronges, grogues i vermelloses, cosa que
converteix aquesta època, en una de les més boniques de l’any. Les dues èpoques
venusianes de l’any, destaquen per la seva gran bellesa colorista: el maig per
les flors i l’octubre per les fulles.
ESCORPÍ: LA CAIGUDA DE LES FULLES. LA SEMBRA
Signe d’aigua fix,
de polaritat negativa, regit per Plutó i Mart.
Període del cicle estacional: del 23 d’octubre
al 21 de novembre:
Les fulles dels
arbres (els de fulla caduca), acaben caient totes, despullant els arbres,
deixant el seu esquelet al descobert. Simbòlicament representa la mort dels
vegetals però en realitat només es tracta d’una transformació. Arriben els
primers freds de veritat i amb aquestes condicions climàtiques més dures, la
vegetació recula i comença a estalviar energia. La natura, tot i així, encara
ens regala algun fruit com les castanyes i els moniatos.
És l’època de la
descomposició i fermentació de la matèria vegetal (humus), creant això un
abonament o fertilitzant natural per la terra, que serà un aliment per les
noves llavors enterrades sota terra. És una època on es veu molt clara la
relació entre la mort i la fertilitat, entre la vida i la mort.
Ara, sembla que la
natura ens vulgui donar una lliçó a tots: ens ensenya que la mort de les velles
formes, és necessària perquè la vida es pugui renovar. La vida, sense la mort,
no es podria mantenir. Tot és qüestió d’energia. Les pluges de tardor, -les més
abundoses-, ajuden a accelerar el procés de transformació d’aquesta fase clau
del cicle vegetatiu. La llavor sota terra, és com una fecundació a partir de la
qual es gesta la nova vida, que ressorgirà a la propera primavera. És el
miracle de la vida. La natura és molt sàvia.
La caiguda de les
fulles a terra i la seva descomposició, representa la mort i destrucció de les
formes materials externes i dels valors objectius, i alhora l’existència d’una
nova forma de vida; la vida interior, espiritual i oculta. En aquesta època, la
foscor s’imposa molt i els dies grisos, foscos i tempestuosos són freqüents.
SAGITARI: LA GERMINACIÓ DE LES LLAVORS
Signe de foc mutable,
de polaritat positiva, regit per Júpiter.
Període del cicle estacional: del 22 de novembre al 20
de desembre:
És l’última etapa abans
de l’hivern i representa la transició entre la tardor i l’hivern. Ara, la
llavor sota terra, va creixent i comença a germinar. S’ha d’adaptar a les
condicions on viu i alimentar-se de tot el que troba. Les pluges de la tardor
han regat les llavors amb l’esperança futura de nova vida.
Aquesta germinació de
la llavor, implica un moviment inquiet de les seves cèl·lules, a partir de les
quals es desenvoluparà la planta futura. El fred que fa, invita a recollir
llenya pels boscos i a fer una bona llar de foc. Acostuma a ser una època
ventosa i seca, després de les pluges de tardor.
Aquest vent, estimula i
vivifica els arbres, ara pelats. El Sol, ara que els arbres han perdut les
fulles, pot arribar fins a terra, eixugant-lo amb l’ajuda del vent. A vegades
el vent també propaga focs forestals, que tenen la funció de purificar i
enfortir els boscos. Malauradament, masses cops, els incendis forestals són
provocats per l’home, causant més perjudicis que beneficis.
CAPRICORN: LA LLAVOR S’ARRELA A TERRA.
ALETARGAMENT HIVERNAL
Signe de terra
cardinal, de polaritat negativa, regit per Saturn.
Període del cicle estacional: del 21 de desembre al 19
de gener:
Marca l’inici de
l’hivern i per tant de l’època més freda i dura de l’any per les plantes i les
llavors. L’època de capricorn és temps de glaçades i nevades. La natura sembla
estar adormida i paralitzada aparentment, a l’espera de condicions menys dures.
Però la natura és molt sàvia i tot té una finalitat. Només les llavors més
fortes i amb més defenses, sobreviuran i podran arribar a desenvolupar-se, i
per tant, arribar al seu objectiu. A l’exterior, només les plantes
perennes, adaptades al fred, subsisteixen. La llavor que havia començat a
germinar, ara comença a formar arrels per tal d’aferrar-se bé a terra i tenir
uns bons fonaments. La llavor comença una lenta maduració, de forma modesta i
quasi imperceptible.
El bestiar, resta
tancat a l’estable i no surt, esperant condicions més favorables. Els treballs
del camp, estan aturats. El silenci s’imposa, tot sembla mort i que el temps
s’hagi aturat.
A partir d’ara, els
dies van guanyant terreny i les nits es van escurçant. Representa l’inici del
retorn del dia i de la llum. Es el primer indici de la nova vida, que es
manifestarà quan arribi la primavera.
El Sol, a partir
d’aquí, comença la seva pujada o ascensió en el cel, com si estigués pujant una
muntanya. Ho fa poc a poc, amb esforç i paciència; de forma lenta però
constant.
AQUARI: LA LLAVOR JA ÉS UNA PLÀNTULA
Signe d’aire fix, de polaritat positiva, regit per Urà
i Saturn.
Període del cicle estacional: del 20 de gener al
18 de febrer:
Al mig de l’hivern,
la llavor va fent arrels i conquerint espai vital, fins que es transforma per
primer cop en una petita planta o plàntula (embrió actiu), fruit d’un impuls
molt gran d’individualització. Ara la llavor, tot i que encara no ha sortit a
la llum del Sol, ja és un ser viu independent, amb personalitat pròpia o
individualitat. Encara és sota terra, on domina la foscor. No és visible a la
superfície.
L’embrió-llavor
s’ha d’adaptar al medi terrestre i a les condicions ambientals per tal de
sobreviure. La plàntula, per guanyar una forma més definida i completa,
asorbeix tot el que el seu medi li proporciona.
Durant aquesta
època de condicions meteorològiques canviants i inesperades, es comença a notar
l’allargament dels dies, amb més estona de llum solar. Això provoca que la
primavera ja s’olori o tregui el nas abans que arribi, amb la floració dels
ametllers. Els ametllers simbolitzen l’esperança de la renovació dels vegetals
i de la vida, un signe que la llum solar està creixent. De forma paradoxa, és
l’època més freda de tot l’any, per un efecte acumulatiu, semblant al de
l’estiu, però ara a l’inversa. El fred que ara fa, és el resultat de la inèrcia
produïda pel refredament dels últims mesos. La neu cobreix les muntanyes i les
glaçades són ben presents.
La terra protegeix
la petita planta que encara està enterrada, i la neu la protegeix del fred més
viu i dels vents gèlids que la podrien matar. Un cop més, la natura ens mostra
tota la seva saviesa.
PEIXOS: LA PLÀNTULA
CREIX I ES NODREIX. EL DESGLAÇ
Signe d’aigua
mutable, de polaritat negativa, regit per Neptú i Júpiter.
Període del cicle estacional: del 19 de febrer al 20
de març:
Representa la fase
final de l’hivern, la transició entre l’hivern i la primavera. Es una època
crítica pel delicat embrió que està creixent, i per tant, per la planta que
està a punt de néixer. Aquesta és l’última fase de la vida subterrània,
abans de sortir a la llum.
El Sol ja comença a
escalfar amb força, provocant el desglaç de les neus, cosa que aporta aigua
abundant a la petita planta, fent que aquesta es nodreixi, creixi i s’infli
més. Quan surti a la superfície, s’haurà d’adaptar totalment a les condicions
ambientals determinades pel clima. La protecció que tenia fins ara de la terra
(ventre matern), s’està acabant i quan surti fora, ja s’haurà convertit en una
planta adaptada per sobreviure a la vida externa.La terra, ha estat purificada
pel fred, la neu, la pluja i el vent durant l’hivern. Ara és un moment d’espera,
un moment crític on tot sembla adormit i aparentment no passi res.
Representa el final
de la vida interior de la llavor i la transició cap a una nova vida, una vida
externa, atreta per la llum solar. Aquí, s’acaba la vida sota terra dominada
per la foscor, i es prepara una vida sobre terra, dominada per la llum. La vida
sota terra (signes socials), simbolitza la vida espiritual de l’home. La vida
sobre terra (signes personals), simbolitza de forma complementaria, la vida
material. Aquesta etapa pisciana, és com una calma tensa, un silenci ple
d’esperança i possibilitats, una potencialitat que està a punt d’esclatar i
desplegar-se. Amb les pluges del mes de març i l’aigua del desglaç, el
camp comença a verdejar i una nova sàvia comença a circular pels arbres de la
mateixa forma que la nostra sang circula per les artèries i les venes. El
arbres encara resten adormits, sense fulles ni brots. Una nova primavera està a
punt de començar. El cicle estacional es tanca o s'acaba però alhora se'n gesta un de nou que començarà amb àries altre cop. A la natura el final i el principi es toquen i pràcticament es confonen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada