ELS PLANETES I ELS CICLES BIOLÒGICS

Tots els cicles biològics i processos lligats a la reproducció de les cèl·lules, tant somàtiques com sexuals, tenen a veure amb els planetes del nostre sistema solar. Veurem com els planetes tenen a veure amb el cicle vital de les cèl·lules del nostre cos. Aquesta és la relació que jo he trobat i encara estic investigant:

El cicle de les fases lunars i el cicle menstrual

El cicle menstrual de la dona, és un cicle de 28 dies lligat a la Lluna i les seves fases, cosa que des de molt antic ja s’associava. En condicions normals, una noia a partir de la pubertat comença a tenir la regla o menstruació, el cicle d’ovulació durant l’etapa vital reproductora, que va des dels 11-13 anys als 45-55 anys. A partir de la primera regla, la dona ja pot quedar-se embarassada i convertir-se en mare, és una dona sexualment madura i biològicament preparada per concebre fills. Dins del cicle menstrual hi ha diverses fases, igual que passa amb la lluna. Mirem aquesta relació tant especial amb més detall:

Les fases creixent i decreixent de la lluna, es corresponen amb les dues grans etapes del cicle menstrual. El cicle de les fases lunars, com segur sabreu, segueix l’ordre: lluna nova, quart creixent, lluna plena, quart minvant i lluna nova altra cop.

El cicle menstrual, comença just amb la lluna nova, coincidint amb el despreniment de l’endometri i el conseqüent sangrat. Dura uns 5 o 6 dies i coincideix amb la primera part de cicle lunar que va des de la lluna nova al quart creixent.

La fase creixent (primer hemicicle) que comprén els primers 14 dies del cicle (del dia 1 al 14) és l’etapa fol·licular –lligada a la segregació hormonal d’estrogens- on un òvul de l’ovari és seleccionat i va creixent i madurant dins el folicle. En aquesta fase, especialment des del quart creixent fins la lluna plena,  l’úter i la mucosa endometrial es preparen per a un possible embaràs, fent que l’endometri augmenti de gruix i es prepari per poder alimentar i protegir el futur embrió. A la fase de lluna plena es produeix l’ovulació, moment en que el folicle es trenca i allibera l’òvul. Aquest moment és el més fèrtil del cicle, -cap al dia 14 i 15- just a la meitat del cicle. La lluna plena marca l’inici de la fase decreixent.

La fase decreixent (segon hemicicle) que comprén els últims 14 dies del cicle (del dia 15 al 28), és l’etapa lutea, -lligada a la segregació de l’hormona progesterona- on es forma el cos luti amb el que queda del folicle. Correspon al període que va de la lluna plena al quart minvant. El cos luti o groc, es va desplaçant des de l’ovari fins a l’uter. Si hi ha embaràs, el cos luti segueix creixent i produint progesterona fins al tercer mes de la gestació. Si no hi ha fecundació, arriba un moment en que el cos luti va degenerant i va desapareixent, coincidint amb el periode que va  del quart minvant a la lluna nova. En aquest període disminueixen els nivells de progesterona, el que provoca l’alteració de la mucosa que recobreix la matriu anomenada endometri, que ja no serveix i és eliminada. Quan es desprèn l’endometri, produeix una petita hemorragia que fa que surti sang de la vagina. Es el periode de la menstruació i representa la fase de lluna nova, on el cicle torna a començar. La lluna nova coincideix amb el primer dia de la regla.

Aquest cicle s’anirà repetint cada mes, des de la pubertat fins a la menopausa, veient-se interromput en el cas que un òvul sigui fecundat per un espermatozou. Llavors, comença un nou cicle dins la matriu, un nou cicle que comença amb la fusió de les dues cèl·lules germinals paterna i materna. La lluna nova és el simbol astrològic de l’inici de qualsevol cicle perque representa la unió creativa entre el principi masculí i el principi femení, la conjunció de la Lluna i el Sol. Fins que la dona no es queda embarassada, els òvuls que es desprenen dels ovaris van morint i són eliminats i cada lluna nova comença a madurar un nou óvul amb la possibilitat de ser aprofitat per crear nova vida. El moment en que un òvul és fecundat sempre passa durant la fase de lluna plena, quan la fertilitat és màxima. Des el punt de vista de la dona que es queda embarassada, ens situem al signe de balança, que representa la fecundació femenina i per la teoria dels aspectes planetaris, representa la oposició del sol i la lluna (lluna plena).

Concretament, dins del cicle menstrual, hi trobem un periode fèrtil de 8 o 9 dies, -entre el 9è i el 18è dia del cicle aproximadament-, coincidint amb els dies on la lluna brilla més, entre el quart creixent i el quart minvant, passant per la plena. La resta del cicle no és fèrtil i de fet s’anomena estèril, coincidint amb els dies on la lluna brilla menys, entre el quart minvant i el quart creixent, passant per la nova.

Quan en una fase fèrtil del cicle menstrual, un espermatozou fecunda l’òvul, es forma la primera cél·lula del que serà un nou individu. Aquesta primera cèl·lula s’anomena cigot i és el fruit de la fusió de dues cèl·lules reproductives o germinals, una que prové de la mare (l’òvul) i una altre que prové del pare (espermatozou). A partir d’aquí, comencen a produir-se successives divisions cel·lulars, -cicles cel·lulars- amb una gran proliferació de cél·lules amb l’objectiu de gestar un nou individu. L’etapa intrauterina dura uns 9 mesos i comprèn l’etapa embrionaria que dura uns 2 mesos i l’etapa fetal que dura uns 7 mesos. Quan el fetus ja està prou desenvolupat, està preparat per néixer i tenir una vida autònoma fora de l’úter matern.  

RESUMINT FASE PER FASE:

LLUNA NOVA: inici menstruació (inici del cicle)

DE LLUNA NOVA A QUART CREIXENT: menstruació i formació del folicle

DE QUART CREIXENT A LLUNA PLENA: creixement/maduració del folicle

LLUNA PLENA: despreniment de l’ovul (ovulació)

DE LLUNA PLENA A QUART MINVANT: formació del cos luti

DE QUART MINVANT A LLUNA NOVA: degeneració del cos luti

La Lluna i el Sol, les cèl·lules paternes que ens han creat

En el zodíac, podem situar el punt de la concepció a 0º de lleó, la frontera entre el signe de cranc (Lluna) i el signe de lleó (Sol).

El signe de cranc i el de lleó, estan seguits en el zodíac, representant la fusió del gamet femení (cranc-lluna) amb el gamet masculí (lleó-sol), que generen el cigot, la cèl·lula original que conté la informació del pare i de la mare junts. Així doncs, els signes de cranc i lleó representen les cèl·lules materna i paterna germinals, les que ens van crear a partir de la seva unió en la fecundació. Això és lògic sabent que en l’astrologia, el sol i la lluna tenen a veure amb les figures paterna i materna respectivament.

La unió del sol amb la lluna (lluna nova) és el símil perfecte de la fusió entre els dos gamets o cèl·lules sexuals. Aquesta unió Sol-lluna simbolitza la nostra concepció, que acabarà amb el nostre naixement. L'eix que va de 0º de lleó a 0º d'aquari, és l'eix del sistema planetari a partir del qual s'estructura tot. En biologia podríem dir que és l'eix del cicle de la vida, que comença a cranc-lleó (sol/lluna) i acaba a capricorn-aquari (Saturn). Ja ho anirem veient.

El cicle de les llunacions i la concepció

El cicle sinòdic de la lluna (d’uns 29,5 dies) es refereix al cicle de la relació que té la lluna respecte el Sol al llarg del temps.

La lluna nova, simbòlicament representa la fecundació, ja que és quan es produeix la unió del Sol (espermatozoide) i la Lluna (ovul). Es evident que el sol i la lluna, es refereixen als gamets sexuals dels nostres pares. Fruit d’aquesta fecundació es desenvolupa un ser que serà, si tot va bé,  una creació o materialització d’aquesta llavor o potencial creatiu. No sempre es desenvolupa el fruit d’aquesta llavor; a vegades fallen les coses o les condicions no són les més adients i es produeix un avortament, i aquella llavor no arriba a desenvolupar els seus fruits.

Biològicament, podem veure que els cicles de les llunacions simbolitzen les diferents generacions que van neixent, o més ben dit representaria el fil conductor o lligam entre les diverses generacions que van apareixent. El cicle de les llunacions, amb tot això, és el símbol de les fecundacions al llarg de les generacions, i per tant de l’evolució biològica al llarg dels segles. Està relacionat amb la informació transgeneracional que va passant d’una generació a l’altre. A cada generació, l’especie va evolucionant i no torna mai al punt de partida. De manera anàloga, les llunacions van progressant, de signe en signe. D’una llunació a una altre no es retorna al mateix punt o signe sinó al següent, sinònim de variació i evolució. Al llarg de moltes generacions, es poden tornar a repetir cicles de llunacions similars si bé mai idèntics.

En el cicle vital d’un individu, -fent un símil-, podem representar les diferents etapes del cicle solilunar d’aquesta manera: la lluna nova representa la fecundació, el quart creixent el naixement, la lluna plena, l’adultesa o maduresa (l’etapa fèrtil) i el quart minvant la vellesa i senectud. Resumint:

FASE CREIXENT: creixement biològic

Lluna nova: concepció/fecundació

De lluna nova a creixent: la nostra gestació intrauterina.

Quart creixent: naixement

De quart creixent a plena: infantesa i pubertat

FASE DECREIXENT: declive biològic

Lluna plena: maduresa biològica, inici adultesa

De plena a quart minvant: vida d’adult

Quart minvant: inici vellesa

De quart minvant a nova: vellesa i senectud

 Mercuri i la divisió cel·lular o mitosi

Les cèl·lules que no són sexuals, s’anomenen cèl·lules somàtiques i es reprodueixen per mitosi, un procés totalment mercurial. El cicle cel·lular fa possible la formació de noves cèl·lules idèntiques (clons) per divisió o mitosi. Cada cèl·lula primer duplica el seu material (orgànuls i cromosomes), per poder-se dividir en dues cèl·lules idèntiques, amb la mateixa informació genètica. L’objectiu de la mitosi és precisament assegurar que les cèl·lules filles, tinguin la mateixa informació o ADN que la cèl·lula mare original. Per tant, l’objectiu de la mitosi és transmetre la informació genética a les cèl·lules filles. Això és Mercuri.

Totes les cèl·lules del cos, tenen la mateixa informació genètica o ADN, encara que la seva morfologia sigui diferent. Durant l’etapa embrional té lloc un creixement o proliferació cel·lular espectacular, ja que és quan l’embrió es desenvolupa i es va configurant el cos amb tots els òrgans i teixits. Les cèl·lules es van reproduint i es van diferenciant per poder formar els diferents òrgans i teixits.

Amb la diferenciació, les cèl·lules s’especialitzen per poder realitzar millor les seves funcions específiques. Així hi ha cèl·lules epitelials, adiposes, musculars, sanguínies, nervioses, etc, i cada grup té una forma diferent en funció de la tasca que ha de fer. Les cèl·lules més especialitzades de totes són les neurones, especialitzades en la transmissió dels impulsos nerviosos.  

Les neurones són cèl·lules que un cop formades, ja no es tornen a dividir mai més (no es reprodueixen) però en compensació viuen molt anys, tants anys com la vida d’una persona. Això també passa amb les célules del múscul cardíac.

Hi ha un altre tipus de cèl·lules que es divideixen continuament durant tota la vida; són les de la pell, l’epiteli intestinal i la mèdula òssia.

Mercuri simbolitza la informació, la comunicació o distribució de la informació, la dualitat i la discriminació. Mercuri regeix bessons i verge: bessons, es correspon amb la mitosi o divisió cel·lular gràcies a la qual a partir d’una cel·lula, es crea una altra cèl·lula que és identica a l’original, amb la mateixa informació genètica. Verge, té a veure amb la diferenciació cel·lular i l’especialització de funcions dels diferents òrgans i teixits. Quan una cèl·lula es diferencia, adopta una morfologia determinada depenent de la seva funció. Les cèl·lules del cos treballen coordinadament i s’organitzen dividint el treball, per guanyar eficàcia i estalviar energia.

Vull recordar que en la investigació sobre el paralelisme entre les fases del cicle cel·lular i els signes del zodíac, realitzada per mi mateix, la fase bessons coincideix amb l’anafase, on es produeix la divisió dels cromosomes germans i la distribució de la informació genètica a les dues cèl·lules filles. A la fase de verge, és on la cèl·lula te la opció de tornar a començar el cicle de reproducció o bé no reproduir-se més, sortint del cicle cel·lular i restant en una fase anomenada Go, pròpia de les cèl·lules que s’han especialitzat.

Venus i Mart i la gametogènesi i la meiosi

Venus i Mart, tenen a veure amb la gametogènesi i la meiosi, que son els cicles lligats a la creació d’òvuls (ovogènesi) i espermatozous (espermatogènesi), propi de cadascun dels sexes, dones i homes.

La natura crea individus femelles i individus mascles, és a dir, individus venusians i individus marcians. Les cèl·lules sexuals o gàmetes masculines i femenines es reprodueixen per meiosi, -que és el cicle de reproducció de les cèl·lules sexuals-, però passen per una serie d’etapes per arribar a convertir-se propiament en espermatozous i òvuls. La meiosi s’inicia durant la gestació, a partir d’unes cèl·lules precursores o gametogònies que primer s’han multiplicat per mitosi. Els homes, durant l’etapa prenatal fabriquen els precursors dels espermatozous, les espermatogònies, per mitosi. Al neixer, el procès queda aturat fins que es torna a activar durant la pubertat, moment a partir del qual els espermatozous no deixen de reproduir-se contínuament durant la resta de la vida, realitzant la meiosi. Les dones, fabriquen tots els seus ovocits durant l’etapa intrauterina i comencen a realitzar la meiosi que s’interromp al neixer.  Durant la pubertat els òvuls acaben de madurar i remprenen la meiosi. A cada ovari hi ha 200.000 ovocits al moment de naixement, i cada mes, a partir de la pubertat, se’n desprendrà un amb el cicle de l’ovulació.

Les cèl·lules no sexuals, recordem que es reprodueixen per mitosi, el resultat de la qual són cèl·lules diploides (amb 46 cromosomes). Ara, amb la meiosi la cèl·lula es divideix dos cops en cada cicle i no un sol com en la mitosi. Això passa perquè al ser cèl·lules sexuals, han de tenir la meitat de cromosomes (23 i no 46) ja que al unir-se en la concepció dues cèl·lules (espermatozoide i òvul), s’ajunten sumant els 23 cromosomes que provenen del pare  i els 23 cromosomes que provenen de la mare, fent un total de 46. Si no es produís aquesta doble divisió en la meiosi, el número de cromosomes es duplicaria cada cop en cada generació.

El sexe del fetus ve determinat genéticament des del moment de la concepció, en funció dels cromosomes sexuals dels progenitors (cromosoma x i y). Però no és fins la setena setmana de gestació que es comença a disparar el procés de diferenciació sexual o dimorfisme sexual amb la segregació d’hormones que faran que es formin els genitals i s’iniciï la gametogènesi dins els testicles i els ovaris.

En l’espermatogènesi (Mart) es formen 4 espermatozous haploides (amb 23 cromosomes) a partir d’una cèl·lula germinal o espermatogonia. Mart es correspon amb la mesiosi masculina i sabem que regeix escorpí i aries. La faceta àries de la meiosi masculina és la de generar espermatozous, les célules sexuals o reproductives en els mascles. Aquí, aries té a veure amb les hormones masculines, androgens i testosterona, les responsables de desenvolupar la musculatura i la força en els homes. Escorpí es relaciona amb el potencial reproductiu dels espermatozous per generar nova vida (fills) durant l’edat madura. Escorpi és la part activa de la fecundació ja que l’espermatozou que fecunda l’òvul és el que es mou i penetra dins d’aquest per trasmetre els seus gens i així poder perpetuar l’espècie. Pels espermatozous això d’arribar a fecundar l’òvul és molt dur ja que suposa una autèntica carrera d’obstacles, on més del 99% dels espermatozous moren pel camí. Només els espermatozoides més sans, forts, resistents i ràpids, arriben fins la zona on hi ha l’ovul. I només un arribarà a fecundar-lo.

En l’ovogènesi (Venus) en canvi, només es genera un sol òvul a partir d’una célula germinal o ovogònia. Els altres són exclosos i degradats. Això és així perquè l’òvul que sobreviu es quedi amb tot el material del citoplasma i els nutrients per poder nodrir millor l’embrió en cas d’embaràs. Venus regeix taure i balança. La faceta taure dins la meiosi femenina es la de generar ovocits durant l’etapa embrional i fetal, les cèl·lules sexuals o reproductives en les femelles. Aquí, taure té relació amb les hormones femenines com els estrogens per generar un cos femení. La faceta balança està relacionada amb la capacitat reproductiva de generar nova vida durant l’edat madura. Balança és la part receptiva de la fecundació, ja que l’òvul només ha d’esperar que vingui un espermatozou a fecundar-lo. Si fem coincidir l’inici del cicle menstrual a aries (lluna nova), que es quan es produeix el sangrat (mart), la lluna plena, que és la fase més fèrtil, coincideix amb balança (venus).

Des del punt de vista de la reproducció biològica, Mart es l’acció de la llavor (espermatozous) que pot crear vida. Venus és el receptor (l’òvul) de l’acció marciana capaç de generar les condicions necessàries per nodrir i fer que la nova vida es desenvolupi. Mart i Venus són complementaris com ho són el Sol i la lluna. Així com el sol i la lluna representen els gamets dels nostres pares, mart i venus representen els gamets que cadascú de nosaltres generem per poder-nos reproduir i transmetre els nostres gens als nostres fills. Les dones generen gamets femenins i els homes generen gamets masculins. Perquè la vida continuï, necessàriament s’han d’unir els dos tipus de gamets en la fecundació o fusió cel·lular. A cada fusió es genera un individu original si bé amb nombroses similituds als progenitors.

La causa de que tots siguem diferents i únics rau en que durant de la meiosi, en les cèl·lules reproductives de cada individu, hi ha una etapa en que els cromosomes homòlegs procedents del pare i de la mare, s’entrecreuen i es produeix el que s’anomena recombinació genètica o intercanvi de gens. La variabilitat també es deu a que durant la fase de l’anafase I de la meiosi, els cromosomes homòlegs es reparteixen a l’atzar entre els dos pols. Això fa que els cromosomes que finalment passarem als nostres descendents, siguin diferents dels que vam heretar dels nostres pares.

Mentre que la mitosi sempre dóna lloc a cèl·lules amb el mateix número de cromosomes que la cèl·lula mare i a més són idèntiques, en la meiosi, el número de cromosomes és la meitat que en les cèl·lules mare i són totes diferents degut a la recombinació genètica. En cada meiosi, les cel·lules que es formen són totes diferents, de manera que no hi ha cap òvul ni espermatozou identic a l’original.

Entre el tercer i el quart mes de gestació, els genitals ja estàn formats.  Aquest procés de sexualització comporta una segregació d’hormones diferenciades que afecten i determinen biològicament el futur sexe de l’individu. La natura, per defecte tendeix a formar femelles si no hi ha cap acció hormonal que interrompi la inèrcia a formar femelles.

Si s’activen les hormones masculines, al fetus tindrà lloc la formació del penis i els testicles.  Si la inèrcia primera no s’interromp, al fetus tindrà lloc la formació de l’uter, els ovaris i la vagina.

O sigui que Mart és l’acció necessària per crear homes. Si no hi ha aquesta acció, la natura crea dones (Venus), principi passiu.

Júpiter i Saturn i l’equilibri cel·lular

Júpiter i Saturn són dos planetes complementaris, com ho són el Sol i la Lluna, i Mart i Venus.

Júpiter i saturn, com a parella complementaria, duen a terme unes funcions cel·lulars també complementaries:

Júpiter té a veure amb el creixement cel·lular durant la pubertat (tant homes com dones) i amb el naixement de noves cèl·lules per substituir les que es van morint (regeneració cel·lular), ja sigui d’una forma natural o degut a lesions que causen danys a les cèl·lules.

Saturn representa la mort cel·lular o apoptosi i també el límit del creixement físic que té lloc cap als 21 anys d’edat. Cada cèl·lula està programada genèticament per viure x anys i després suïcidar-se (apoptosi). El creixement cel·lular (júpiter) és frenat o controlat pel procés d’apoptosi o mort cel·lular (saturn). Gràcies a aquestes dues forces contraries, es va mantenint un equilibri entre el naixement de noves cèl·lules i la mort d’altres, mantenint una homeostasi o estabilitat de les funcions vitals.

Les cèl·lules somàtiques com les de la pell, l’epiteli intestinal i la medul·la òssia es regeneren constantment durant tota la vida, suplint les que es van morint.

En un funcionament normal de les funcions vitals, el creixement jupiterià està en perfecte equilibri amb la mort saturnina, que no es més que el control del creixement, necessari per mantenir la vida. Si no hi hagués saturn, la vida no es podria sostenir. 

Júpiter regeix sagitari i peixos; sagitari seria el creixement físic durant la pubertat que implica que el cos va conquerint més espai; peixos lliga més amb el tema de la regeneració cel·lular, que implica la restitució de cèl·lules que s’han mort i la reparació de teixits lesionats.

Saturn regeix a capricorn i aquari. Capricorn  està relacionat amb la mort cel·lular programada i amb l’envelliment; aquari va associat al límit del creixement físic i el manteniment de la forma corporal, per ser un signe fix.  Així Saturn com es pot veure, té un paper capital en l’estabilització de la població de cèl·lules del cos i el sosteniment de la vida.

Urà, Neptú i Plutó i les alteracions cel·lulars

Els planetes transpersonals o generacionals estan relacionats amb les alteracions de les funcions biològiques ordinàries o normals. En astrologia aquests planetes són els que trenquen convencionalismes i s’aparten de la normalitat. Es relacionen amb situacions excepcionals, alterant l’ordre i l’estabilitat saturnina. D’igual forma en biologia tenen a veure amb alteracions del curs normal de les funcions cel·lulars i amb canvis estructurals. 

Urà i les mutacions:

Segur que heu sentit a parlar de les mutacions genètiques gràcies a les quals les espècies evolucionen i s’adapten a les noves condicions ambientals. Però també hi ha mutacions destructives quan els canvis estructurals de l’ADN són massa grans i a la cèl·lula li és impossible recuperar el seu equilibri. El planeta de les mutacions és evidentment Urà. Les mutacions són produïdes per agents externs com radiacions o productes químics, i també poden ser produïdes per un error en la copia de l’ADN durant el cicle cel·lular.

Neptú, la degeneració i les patologies:

Neptú té a veure amb la degeneració cel·lular o patologies de la cèl·lula; teixits i òrgans que pateixen una alteració causada per una lesió que produeix un trastorn en el metabolisme cel·lular, amb la conseqüent pèrdua d’estructures i funcions. La degeneració pot ser reversible o irreversible. Quan és reversible, la cèl·lula pot tornar a les funcions normals al recuperar-se de les lesions. 

De fet el cos té una gran capacitat d’autocuració, segregant substancies i activant tots els mecanismes de defensa per tornar al seu equilibri. Quan la lesió o degeneració és irreversible, la cèl·lula no pot adaptar-se a les condicions externes i ja no pot recuperar el seu equilibri, cosa que la porta a la desintegració i a la mort patològica (Plutó). Així, les alteracions que fan que les cèl·lules emmalalteixin es relaciona amb Neptú.  

Plutó, la necrosi i el càncer:

Amb Plutó tenim els dos extrems; per un cantó té a veure amb la mort cel·lular patològica o necrosi que porta a la destrucció o desintegració dels teixits. A diferencia de la mort saturnina és una mort cel·lular que no està programada genèticament. 

Per altra banda Plutó té molt a veure amb les cèl·lules cancerígenes, que són cèl·lules que han perdut el control de la divisió cel·lular o reproducció cel·lular, fent que es reprodueixin sense parar, creixent d’una forma totalment desproporcionada i descontrolada, destruint tot el que troben al seu pas.

Les cèl·lules cancerígenes són cèl·lules potencialment immortals ja que han perdut la capacitat de suicidar-se (apoptosi) que tenen les cèl·lules normals. Al no suicidar-se, no moren mai mentre són dins l’organisme viu. 

Per això es diu que són unes cèl·lules immortals. Les cèl·lules cancerígenes destrueixen les cèl·lules que tenen al seu voltant a l’invadir el seu espai. Però Plutó també és el planeta de la regeneració i transformació a un nivell profund. No només es destrucció.

Fa molt poc, el juny d’aquest any 2016, els biòlegs han descobert que dins el nucli de les cèl·lules, es genera una energia molt potent,  desconeguda fins avui, que s’activa només en situacions extremes per poder reprogramar gens (remodelació de la cromatina) i per tant reparar l’ADN danyat. Això és una peça clau per entendre la regeneració plutoniana, la faceta construtiva de Plutó, ja que la negativa ja la coneixíem. A més, curiosament té molt a veure amb el càncer. Aquesta transformació de l’expressió gènica per reparar l’ADN, requereix una gran quantitat d’energia de dins el nucli i no en les mitocondries com és habitual en situacions normals. Aquesta funció excepcional del nucli cel·lular es posa en marxa només en cas d’un elevat estrés cel·lular, induit per senyals externs o quan el genoma pateix un dany, com és el cas de molts càncers.

RESUM DE TOT EL CICLE REPRODUCTIU O CICLE VITAL

El Cicle vital reproductiu va des de la concepció d’un individu a la reproducció d’aquest individu. De concepció a concepció. L’objectiu del cicle biològic és transmetre els gens a les generacions futures per assegurar la supervivència de l’espècie.

En el cicle vital de l’individu, primer té lloc la fecundació (Lluna nova o conjunció Sol-lluna, amb la fusió del gamet patern i el gamet matern). A partir d’aquí comença a posar-se en marxa el cicle cel·lular o divisió cel·lular (mitosi) que té relació amb Mercuri. Això vol dir que aquesta primera cèl·lula o zigot es duplicarà en nombre i anirà creixent de forma exponencial: 1-2-4-8-16-32... D’aquesta manera l’embrió va creixent, passant per les etapes de mòrula (16) i blastocit (32) i a partir d’un moment determinat, els òrgans es van diferenciant tant a nivell estructural com a nivell funcional.

La primera etapa, la de la implantació del zigot a l’uter dura una setmana, l’etapa embrional dura 8 setmanes. I la fetal dura fins el naixement.

Al moment que es formen els genitals i té lloc la diferenciació sexual dins l’etapa fetal, entren en joc Mart i Venus. Però  no serà fins a la pubertat quan madurin les cèl·lules sexuals i comenci el cicle de les cèl·lules reproductores (meiosi), que en els homes suposa la producció d’espermatozoides i en la dona suposa la maduració dels ovocits (ovulació). Els homes fabriquen espermatozoides a partir de la pubertat i fins la mort, de forma continuada. Això vol dir que són fèrtils durant tota la vida.

La dona, en canvi, té una etapa reproductiva limitada que va des de la pubertat fins els 50 anys aprox. La dona té una fertilitat discontinua, amb períodes fèrtils i períodes no fèrtils. Aquestes oscil·lacions periòdiques són cicles de 28 dies (cicle menstrual). Cada mes s’allibera un òvul dels ovaris, fins que ja no en queda cap.

Durant tota la vida, des de la concepció fins la mort, totes les cèl·lules menys les neurones i el múscul cardíac, fan el cicle cel·lular, si bé el ritme de divisions varia segons les etapes vitals i el tipus de cèl·lules.

A la pubertat hi ha una etapa de gran creixement físic (Júpiter). Durant tota la vida neixen noves cèl·lules somàtiques (Júpiter) gràcies a les quals es possible la regeneració de teixits, ja sigui per substituir les cèl·lules que es van morint o bé per reparar els teixits lesionats. Cada tipus de teixit té les seves cèl·lules mare (cèl·lules mare tissulars), que  són les que tenen capacitat per regenerar-se i després diferenciar-se segons la funció que hagin de fer. En el cos tenim diversos tipus de cèl·lules segons els teixits: epitelials, connectives, cartilaginoses, sanguínies, nervioses, adiposes, òssies i musculars.

Quan arribem a la pubertat, homes i dones ja som éssers reproductius, moment en que ja podem tenir fills i així perpetuar la vida de l’especie.

El creixement físic arriba a un límit a partir del qual ja no creixem més, cap als 21 anys aprox. Aquí és on Saturn posa fi a aquest creixement. Ja som individus madurs i estem preparats per ser pares, moment en que torna a començar un nou cicle vital, ara la del nou individu que acaba de ser concebut.

Durant l’edat adulta, el nombre de cèl·lules resta estable, degut a que hi ha dues forces o mecanismes equilibradors del medi intern; el de la regeneració cel·lular o naixement de noves cèl·lules (júpiter) i el de la mort cel·lular programada anomenada apoptosi (saturn). Com es pot veure, Júpiter i Saturn, regulen la població global de cèl·lules de l’organisme. Per això són planetes socials. Saturn també té a veure lògicament amb l’envelliment cel·lular i amb la degeneració deguda al mateix envelliment i no per malaltia. Cada cèl·lula està programada per viure x temps i realitzar cert nombre de divisions o cicles. Quan la cèl·lula ja no es pot dividir més, passa a estar en un estat anomenat senescent fins que mor.

De fet, des de l’etapa embrional ja hi ha mort i regeneració cel·lular però no és visible perquè passa dins el ventre matern.

El cicle torna a començar de nou amb la conjunció sol-lluna o llunació,  símbol de les fecundacions al llarg de les generacions, i per tant de l’evolució biològica al llarg dels segles. Amb el cicle de les llunacions com a fil conductor, la informació va passant d’una generació a l’altre i l’especie va evolucionant i no torna mai al punt de partida. Els fills mai són una copia exacta dels pares si no que si bé tenen una part genètica compartida, la resta és ben diferent, cosa que els fa ser diferents, únics i irrepetibles genèticament. I això sense contar la influència del medi. De manera anàloga, les llunacions van progressant, saltant d’un signe al següent, marcant diferencies intergeneracionals, però canvis assimilables i no grans salts insalvables. Totes les generacions estan connectades les unes amb les altres i finalment tots som germans i parents en algun nivell. L’espècie humana és una gran família.

RESUMINT LES CORRESPONDÈNCIES BIO-PLANETÀRIES

El Sol, representa el gamet masculí, que prové del pare.

La lluna representa el gamet femení, que prové de la mare.

La conjunció del sol i la lluna (lluna nova) representa

la fecundació i el zigot; per tant, la concepció.

Mercuri, representa la divisió cel·lular o mitosi durant l’etapa

embrionària i la diferenciació cel·lular.

Venus, representa la ovogènesi i la meiosi femenina.

Mart,  representa l’espermatogènesi i la meiosi masculina.

Júpiter, representa el creixement cel·lular després del naixement, especialment a la pubertat, i la regeneració cel·lular.

Saturn, representa la mort cel·lular programada o apoptosi, el final del creixement físic i estabilització de la forma.

Urà, representa les mutacions genètiques, que poden ser evolutives o destructives.

Neptú, representa la degeneració cel·lular en lesions i patologies cel·lulars,  lesions reversibles. I la capacitat auto-curativa del cos.

Plutó, representa la mort cel·lular no programada (necrosi) o mort patològica, el càncer i la reprogramació genètica en casos crítics.