ELS PLANETES I ELS CICLES BIOLÒGICS
Tots els cicles biològics i processos
lligats a la reproducció de les cèl·lules, tant somàtiques com sexuals, tenen a
veure amb els planetes del nostre sistema solar. Veurem com els planetes tenen
a veure amb el cicle vital de les cèl·lules del nostre cos. Aquesta és la
relació que jo he trobat i encara estic investigant:
El cicle de les fases lunars i el cicle menstrual
El cicle
menstrual de la dona, és un cicle de 28 dies lligat a la Lluna i les seves
fases, cosa que des de molt antic ja s’associava. En condicions normals, una
noia a partir de la pubertat comença a tenir la regla o menstruació, el cicle
d’ovulació durant l’etapa vital reproductora, que va des dels 11-13 anys als 45-55
anys. A partir de la primera regla, la dona ja pot quedar-se embarassada i
convertir-se en mare, és una dona sexualment madura i biològicament preparada per
concebre fills. Dins del cicle menstrual hi ha diverses fases, igual que passa
amb la lluna. Mirem aquesta relació tant especial amb més detall:
Les fases
creixent i decreixent de la lluna, es corresponen amb les dues grans etapes del
cicle menstrual. El cicle de les fases lunars, com segur sabreu, segueix
l’ordre: lluna nova, quart creixent, lluna plena, quart minvant i lluna nova
altra cop.
El cicle menstrual, comença just amb la lluna nova, coincidint amb el despreniment
de l’endometri i el conseqüent sangrat. Dura uns 5 o 6 dies i coincideix amb la
primera part de cicle lunar que va des de la lluna nova al quart creixent.
La fase creixent (primer
hemicicle) que comprén els primers 14 dies del cicle (del dia 1 al 14) és l’etapa fol·licular –lligada a la
segregació hormonal d’estrogens- on un òvul de l’ovari és seleccionat i va
creixent i madurant dins el folicle. En aquesta fase, especialment des del
quart creixent fins la lluna plena, l’úter i la mucosa endometrial es
preparen per a un possible embaràs, fent que l’endometri augmenti de gruix i es
prepari per poder alimentar i protegir el futur embrió. A la fase de lluna plena es
produeix l’ovulació, moment en que el folicle es trenca i allibera l’òvul. Aquest
moment és el més fèrtil del cicle, -cap al dia 14 i 15- just a la meitat del
cicle. La lluna plena marca l’inici de la fase decreixent.
La fase decreixent (segon hemicicle) que
comprén els últims 14 dies del cicle (del dia 15 al 28), és l’etapa lutea, -lligada
a la segregació de l’hormona progesterona- on es forma el cos luti amb el que
queda del folicle. Correspon al període que va de la lluna plena al quart
minvant. El cos luti o groc, es va desplaçant des de l’ovari fins a l’uter. Si
hi ha embaràs, el cos luti
segueix creixent i produint progesterona fins al tercer mes de la gestació. Si no
hi ha fecundació, arriba un moment en que el cos luti va degenerant i va desapareixent,
coincidint amb el periode que va del quart
minvant a la lluna nova. En aquest període disminueixen els nivells de
progesterona, el que provoca l’alteració de la mucosa que recobreix la matriu anomenada
endometri, que ja no serveix i és eliminada. Quan es desprèn l’endometri,
produeix una petita hemorragia que fa que surti sang de la vagina. Es el
periode de la menstruació i representa la fase de lluna nova, on el cicle torna a començar. La lluna nova coincideix
amb el primer dia de la regla.
Aquest cicle s’anirà repetint cada mes, des de la
pubertat fins a la menopausa, veient-se interromput en el cas que un òvul sigui
fecundat per un espermatozou. Llavors, comença un nou cicle dins la matriu, un
nou cicle que comença amb la fusió de les dues cèl·lules germinals paterna i
materna. La lluna nova és el simbol astrològic de l’inici de qualsevol cicle
perque representa la unió creativa entre el principi masculí i el principi
femení, la conjunció de la Lluna i el Sol. Fins que la dona no es queda
embarassada, els òvuls que es desprenen dels ovaris van morint i són eliminats
i cada lluna nova comença a madurar un nou óvul amb la possibilitat de ser
aprofitat per crear nova vida. El moment en que un òvul és fecundat sempre
passa durant la fase de lluna plena, quan la fertilitat és màxima. Des el punt
de vista de la dona que es queda embarassada, ens situem al signe de balança,
que representa la fecundació femenina i per la teoria dels aspectes planetaris,
representa la oposició del sol i la lluna (lluna plena).
Concretament,
dins del cicle menstrual, hi trobem un periode fèrtil de 8 o 9 dies, -entre el 9è
i el 18è dia del cicle aproximadament-, coincidint amb els dies on la lluna
brilla més, entre el quart creixent i el quart minvant, passant per la plena. La
resta del cicle no és fèrtil i de fet s’anomena estèril, coincidint amb els
dies on la lluna brilla menys, entre el quart minvant i el quart creixent,
passant per la nova.
Quan en una
fase fèrtil del cicle menstrual, un espermatozou fecunda l’òvul, es forma la primera
cél·lula del que serà un nou individu. Aquesta primera cèl·lula s’anomena cigot
i és el fruit de la fusió de dues cèl·lules reproductives o germinals, una que
prové de la mare (l’òvul) i una altre que prové del pare (espermatozou). A
partir d’aquí, comencen a produir-se successives divisions cel·lulars, -cicles
cel·lulars- amb una gran proliferació de cél·lules amb l’objectiu de gestar un
nou individu. L’etapa intrauterina dura uns 9 mesos i comprèn l’etapa embrionaria
que dura uns 2 mesos i l’etapa fetal que dura uns 7 mesos. Quan el fetus ja
està prou desenvolupat, està preparat per néixer i tenir una vida autònoma fora
de l’úter matern.
RESUMINT FASE PER FASE:
LLUNA NOVA:
inici menstruació (inici del cicle)
DE LLUNA NOVA
A QUART CREIXENT: menstruació i formació del folicle
LLUNA PLENA:
despreniment de l’ovul (ovulació)
DE LLUNA
PLENA A QUART MINVANT: formació del cos luti
DE QUART
MINVANT A LLUNA NOVA: degeneració del cos luti
La Lluna i el Sol, les cèl·lules paternes que ens han creat
En el zodíac,
podem situar el punt de la concepció a 0º de lleó, la frontera entre el signe
de cranc (Lluna) i el signe de lleó (Sol).
El signe de
cranc i el de lleó, estan seguits en el zodíac, representant la fusió del gamet
femení (cranc-lluna) amb el gamet masculí (lleó-sol), que generen el cigot, la
cèl·lula original que conté la informació del pare i de la mare junts. Així
doncs, els signes de cranc i lleó representen les cèl·lules materna i paterna
germinals, les que ens van crear a partir de la seva unió en la fecundació.
Això és lògic sabent que en l’astrologia, el sol i la lluna tenen a veure amb
les figures paterna i materna respectivament.
La unió del
sol amb la lluna (lluna nova) és el símil perfecte de la fusió entre els dos
gamets o cèl·lules sexuals. Aquesta unió Sol-lluna simbolitza la nostra
concepció, que acabarà amb el nostre naixement. L'eix que va de 0º de lleó a 0º
d'aquari, és l'eix del sistema planetari a partir del qual s'estructura tot. En
biologia podríem dir que és l'eix del cicle de la vida, que comença a
cranc-lleó (sol/lluna) i acaba a capricorn-aquari (Saturn). Ja ho anirem
veient.
El cicle de les llunacions i la concepció
El cicle
sinòdic de la lluna (d’uns 29,5 dies) es refereix al cicle de la relació que té
la lluna respecte el Sol al llarg del temps.
La lluna
nova, simbòlicament representa la fecundació, ja que és quan es produeix la
unió del Sol (espermatozoide) i la Lluna (ovul). Es evident que el sol i la
lluna, es refereixen als gamets sexuals dels nostres pares. Fruit d’aquesta
fecundació es desenvolupa un ser que serà, si tot va bé, una creació o
materialització d’aquesta llavor o potencial creatiu. No sempre es desenvolupa
el fruit d’aquesta llavor; a vegades fallen les coses o les condicions no són
les més adients i es produeix un avortament, i aquella llavor no arriba a
desenvolupar els seus fruits.
Biològicament,
podem veure que els cicles de les llunacions simbolitzen les diferents generacions
que van neixent, o més ben dit representaria el fil conductor o lligam entre
les diverses generacions que van apareixent. El cicle de les llunacions, amb
tot això, és el símbol de les fecundacions al llarg de les generacions, i per
tant de l’evolució biològica al llarg dels segles. Està relacionat amb la
informació transgeneracional que va passant d’una generació a l’altre. A cada
generació, l’especie va evolucionant i no torna mai al punt de partida. De
manera anàloga, les llunacions van progressant, de signe en signe. D’una
llunació a una altre no es retorna al mateix punt o signe sinó al següent,
sinònim de variació i evolució. Al llarg de moltes generacions, es poden tornar
a repetir cicles de llunacions similars si bé mai idèntics.
En el cicle
vital d’un individu, -fent un símil-, podem representar les diferents etapes
del cicle solilunar d’aquesta manera: la lluna nova representa la fecundació, el
quart creixent el naixement, la lluna plena, l’adultesa o maduresa (l’etapa
fèrtil) i el quart minvant la vellesa i senectud. Resumint:
FASE
CREIXENT: creixement biològic
Lluna nova:
concepció/fecundació
De lluna nova
a creixent: la nostra gestació intrauterina.
Quart
creixent: naixement
De quart
creixent a plena: infantesa i pubertat
FASE
DECREIXENT: declive biològic
Lluna plena:
maduresa biològica, inici adultesa
De plena a
quart minvant: vida d’adult
Quart
minvant: inici vellesa
De quart
minvant a nova: vellesa i senectud
Mercuri i la divisió cel·lular o mitosi
Mercuri i la divisió cel·lular o mitosi
Les cèl·lules
que no són sexuals, s’anomenen cèl·lules somàtiques i es reprodueixen per
mitosi, un procés totalment mercurial. El cicle cel·lular fa possible la
formació de noves cèl·lules idèntiques (clons) per divisió o mitosi. Cada
cèl·lula primer duplica el seu material (orgànuls i cromosomes), per poder-se
dividir en dues cèl·lules idèntiques, amb la mateixa informació genètica.
L’objectiu de la mitosi és precisament assegurar que les cèl·lules filles,
tinguin la mateixa informació o ADN que la cèl·lula mare original. Per tant,
l’objectiu de la mitosi és transmetre la informació genética a les cèl·lules
filles. Això és Mercuri.
Totes les
cèl·lules del cos, tenen la mateixa informació genètica o ADN, encara que la
seva morfologia sigui diferent. Durant l’etapa embrional té lloc un creixement
o proliferació cel·lular espectacular, ja que és quan l’embrió es desenvolupa i
es va configurant el cos amb tots els òrgans i teixits. Les cèl·lules es van
reproduint i es van diferenciant per poder formar els diferents òrgans i
teixits.
Amb la
diferenciació, les cèl·lules s’especialitzen per poder realitzar millor les
seves funcions específiques. Així hi ha cèl·lules epitelials, adiposes,
musculars, sanguínies, nervioses, etc, i cada grup té una forma diferent en
funció de la tasca que ha de fer. Les cèl·lules més especialitzades de totes
són les neurones, especialitzades en la transmissió dels impulsos nerviosos.
Les neurones
són cèl·lules que un cop formades, ja no es tornen a dividir mai més (no es
reprodueixen) però en compensació viuen molt anys, tants anys com la vida d’una
persona. Això també passa amb les célules del múscul cardíac.
Hi ha un
altre tipus de cèl·lules que es divideixen continuament durant tota la vida;
són les de la pell, l’epiteli intestinal i la mèdula òssia.
Mercuri simbolitza
la informació, la comunicació o distribució de la informació, la dualitat i la
discriminació. Mercuri regeix bessons i verge: bessons, es correspon amb la
mitosi o divisió cel·lular gràcies a la qual a partir d’una cel·lula, es crea
una altra cèl·lula que és identica a l’original, amb la mateixa informació
genètica. Verge, té a veure amb la diferenciació cel·lular i l’especialització
de funcions dels diferents òrgans i teixits. Quan una cèl·lula es diferencia,
adopta una morfologia determinada depenent de la seva funció. Les cèl·lules del
cos treballen coordinadament i s’organitzen dividint el treball, per guanyar
eficàcia i estalviar energia.
Vull recordar
que en la investigació sobre el paralelisme entre les fases del cicle cel·lular
i els signes del zodíac, realitzada per mi mateix, la fase bessons coincideix
amb l’anafase, on es produeix la divisió dels cromosomes germans i la
distribució de la informació genètica a les dues cèl·lules filles. A la fase de
verge, és on la cèl·lula te la opció de tornar a començar el cicle de
reproducció o bé no reproduir-se més, sortint del cicle cel·lular i restant en
una fase anomenada Go, pròpia de les cèl·lules que s’han especialitzat.
Venus i Mart i la gametogènesi i la meiosi
Venus i Mart,
tenen a veure amb la gametogènesi i la meiosi, que son els cicles lligats a la
creació d’òvuls (ovogènesi) i espermatozous (espermatogènesi), propi de
cadascun dels sexes, dones i homes.
La natura
crea individus femelles i individus mascles, és a dir, individus venusians i
individus marcians. Les cèl·lules sexuals o gàmetes masculines i femenines es
reprodueixen per meiosi, -que és el cicle de reproducció de les cèl·lules
sexuals-, però passen per una serie d’etapes per arribar a convertir-se
propiament en espermatozous i òvuls. La meiosi s’inicia durant la gestació, a
partir d’unes cèl·lules precursores o gametogònies que primer s’han multiplicat
per mitosi. Els homes, durant l’etapa prenatal fabriquen els precursors dels
espermatozous, les espermatogònies, per mitosi. Al neixer, el procès queda
aturat fins que es torna a activar durant la pubertat, moment a partir del qual
els espermatozous no deixen de reproduir-se contínuament durant la resta de la
vida, realitzant la meiosi. Les dones, fabriquen tots els seus ovocits durant
l’etapa intrauterina i comencen a realitzar la meiosi que s’interromp al neixer.
Durant la pubertat els òvuls acaben de
madurar i remprenen la meiosi. A cada ovari hi ha 200.000 ovocits al moment de
naixement, i cada mes, a partir de la pubertat, se’n desprendrà un amb el cicle
de l’ovulació.
Les cèl·lules
no sexuals, recordem que es reprodueixen per mitosi, el resultat de la qual són
cèl·lules diploides (amb 46 cromosomes). Ara, amb la meiosi la cèl·lula es
divideix dos cops en cada cicle i no un sol com en la mitosi. Això passa perquè
al ser cèl·lules sexuals, han de tenir la meitat de cromosomes (23 i no 46) ja
que al unir-se en la concepció dues cèl·lules (espermatozoide i òvul),
s’ajunten sumant els 23 cromosomes que provenen del pare i els 23
cromosomes que provenen de la mare, fent un total de 46. Si no es produís
aquesta doble divisió en la meiosi, el número de cromosomes es duplicaria cada
cop en cada generació.
El sexe del
fetus ve determinat genéticament des del moment de la concepció, en funció dels
cromosomes sexuals dels progenitors (cromosoma x i y). Però no és fins la
setena setmana de gestació que es comença a disparar el procés de diferenciació
sexual o dimorfisme sexual amb la segregació d’hormones que faran que es formin
els genitals i s’iniciï la gametogènesi dins els testicles i els ovaris.
En l’espermatogènesi (Mart) es formen 4 espermatozous
haploides (amb 23 cromosomes) a partir d’una cèl·lula germinal o espermatogonia.
Mart es correspon amb la mesiosi masculina i sabem que regeix escorpí i aries.
La faceta àries de la meiosi masculina és la de generar espermatozous, les
célules sexuals o reproductives en els mascles. Aquí, aries té a veure amb les
hormones masculines, androgens i testosterona, les responsables de desenvolupar
la musculatura i la força en els homes. Escorpí es relaciona amb el potencial
reproductiu dels espermatozous per generar nova vida (fills) durant l’edat
madura. Escorpi és la part activa de la fecundació ja que l’espermatozou que
fecunda l’òvul és el que es mou i penetra dins d’aquest per trasmetre els seus
gens i així poder perpetuar l’espècie. Pels espermatozous això d’arribar a
fecundar l’òvul és molt dur ja que suposa una autèntica carrera d’obstacles, on
més del 99% dels espermatozous moren pel camí. Només els espermatozoides més
sans, forts, resistents i ràpids, arriben fins la zona on hi ha l’ovul. I només
un arribarà a fecundar-lo.
En l’ovogènesi (Venus) en canvi, només es genera un sol òvul a partir d’una célula
germinal o ovogònia. Els altres són exclosos i degradats. Això és així perquè
l’òvul que sobreviu es quedi amb tot el material del citoplasma i els nutrients
per poder nodrir millor l’embrió en cas d’embaràs. Venus regeix taure i
balança. La faceta taure dins la meiosi femenina es la de generar ovocits
durant l’etapa embrional i fetal, les cèl·lules sexuals o reproductives en les
femelles. Aquí, taure té relació amb les hormones femenines com els estrogens
per generar un cos femení. La faceta balança està relacionada amb la capacitat
reproductiva de generar nova vida durant l’edat madura. Balança és la part
receptiva de la fecundació, ja que l’òvul només ha d’esperar que vingui un
espermatozou a fecundar-lo. Si fem coincidir l’inici del cicle menstrual a
aries (lluna nova), que es quan es produeix el sangrat (mart), la lluna plena,
que és la fase més fèrtil, coincideix amb balança (venus).
Des del punt
de vista de la reproducció biològica, Mart es l’acció de la llavor (espermatozous)
que pot crear vida. Venus és el receptor (l’òvul) de l’acció marciana capaç de
generar les condicions necessàries per nodrir i fer que la nova vida es desenvolupi.
Mart i Venus són complementaris com ho són el Sol i la lluna. Així com el sol i
la lluna representen els gamets dels nostres pares, mart i venus representen
els gamets que cadascú de nosaltres generem per poder-nos reproduir i
transmetre els nostres gens als nostres fills. Les dones generen gamets
femenins i els homes generen gamets masculins. Perquè la vida continuï,
necessàriament s’han d’unir els dos tipus de gamets en la fecundació o fusió
cel·lular. A cada fusió es genera un individu original si bé amb nombroses
similituds als progenitors.
La causa de que tots siguem
diferents i únics rau en que durant de la meiosi, en les cèl·lules
reproductives de cada individu, hi ha una etapa en que els cromosomes homòlegs
procedents del pare i de la mare, s’entrecreuen i es produeix el que s’anomena
recombinació genètica o intercanvi de gens. La variabilitat també es deu a que
durant la fase de l’anafase I de la meiosi, els cromosomes homòlegs es
reparteixen a l’atzar entre els dos pols. Això fa que els cromosomes que
finalment passarem als nostres descendents, siguin diferents dels que vam
heretar dels nostres pares.
Mentre que la mitosi sempre dóna
lloc a cèl·lules amb el mateix número de cromosomes que la cèl·lula mare i a
més són idèntiques, en la meiosi, el número de cromosomes és la meitat que en
les cèl·lules mare i són totes diferents degut a la recombinació genètica.
En
cada meiosi, les cel·lules que es formen són totes diferents, de manera que no
hi ha cap òvul ni espermatozou identic a l’original.
Entre el tercer i el quart mes
de gestació, els genitals ja estàn formats. Aquest procés de sexualització comporta una segregació d’hormones
diferenciades que afecten i determinen biològicament el futur sexe de
l’individu. La natura, per defecte tendeix a formar femelles si no hi ha cap
acció hormonal que interrompi la inèrcia a formar femelles.
Si s’activen
les hormones masculines, al fetus tindrà lloc la formació del penis i els
testicles. Si la inèrcia primera no s’interromp, al fetus tindrà lloc la
formació de l’uter, els ovaris i la vagina.
O sigui que
Mart és l’acció necessària per crear homes. Si no hi ha aquesta acció, la
natura crea dones (Venus), principi passiu.
Júpiter i Saturn i l’equilibri cel·lular
Júpiter i
Saturn són dos planetes complementaris, com ho són el Sol i la Lluna, i Mart i
Venus.
Júpiter i
saturn, com a parella complementaria, duen a terme unes funcions cel·lulars
també complementaries:
Júpiter té a
veure amb el creixement cel·lular durant la pubertat (tant homes com dones) i
amb el naixement de noves cèl·lules per substituir les que es van morint
(regeneració cel·lular), ja sigui d’una forma natural o degut a lesions que
causen danys a les cèl·lules.
Saturn
representa la mort cel·lular o apoptosi i també el límit del creixement físic
que té lloc cap als 21 anys d’edat. Cada cèl·lula està programada genèticament
per viure x anys i després suïcidar-se (apoptosi). El creixement cel·lular
(júpiter) és frenat o controlat pel procés d’apoptosi o mort cel·lular
(saturn). Gràcies a aquestes dues forces contraries, es va mantenint un
equilibri entre el naixement de noves cèl·lules i la mort d’altres, mantenint
una homeostasi o estabilitat de les funcions vitals.
Les cèl·lules
somàtiques com les de la pell, l’epiteli intestinal i la medul·la òssia es
regeneren constantment durant tota la vida, suplint les que es van morint.
En un
funcionament normal de les funcions vitals, el creixement jupiterià està en
perfecte equilibri amb la mort saturnina, que no es més que el control del
creixement, necessari per mantenir la vida. Si no hi hagués saturn, la vida no
es podria sostenir.
Júpiter
regeix sagitari i peixos; sagitari seria el creixement físic durant la pubertat
que implica que el cos va conquerint més espai; peixos lliga més amb el tema de
la regeneració cel·lular, que implica la restitució de cèl·lules que s’han mort i
la reparació de teixits lesionats.
Saturn regeix
a capricorn i aquari. Capricorn està
relacionat amb la mort cel·lular programada i amb l’envelliment; aquari va
associat al límit del creixement físic i el manteniment de la forma corporal,
per ser un signe fix. Així Saturn com es
pot veure, té un paper capital en l’estabilització de la població de cèl·lules
del cos i el sosteniment de la vida.
Urà, Neptú i Plutó i les alteracions cel·lulars
Els planetes transpersonals o
generacionals estan relacionats amb les alteracions de les funcions biològiques
ordinàries o normals. En astrologia aquests planetes són els que trenquen
convencionalismes i s’aparten de la normalitat. Es relacionen amb situacions excepcionals,
alterant l’ordre i l’estabilitat saturnina. D’igual forma en biologia tenen a
veure amb alteracions del curs normal de les funcions cel·lulars i amb canvis
estructurals.
Urà
i les mutacions:
Segur que heu sentit a parlar de les
mutacions genètiques gràcies a les quals les espècies evolucionen i s’adapten a
les noves condicions ambientals. Però també hi ha mutacions destructives quan
els canvis estructurals de l’ADN són massa grans i a la cèl·lula li és
impossible recuperar el seu equilibri. El planeta de les mutacions és
evidentment Urà. Les mutacions són produïdes per agents externs com radiacions
o productes químics, i també poden ser produïdes per un error en la copia de
l’ADN durant el cicle cel·lular.
Neptú,
la degeneració i les patologies:
Neptú té a veure amb la degeneració
cel·lular o patologies de la cèl·lula; teixits i òrgans que pateixen una
alteració causada per una lesió que produeix un trastorn en el metabolisme
cel·lular, amb la conseqüent pèrdua d’estructures i funcions. La degeneració
pot ser reversible o irreversible. Quan és reversible, la cèl·lula pot tornar a
les funcions normals al recuperar-se de les lesions.
De fet el cos té una gran capacitat
d’autocuració, segregant substancies i activant tots els mecanismes de defensa
per tornar al seu equilibri. Quan la lesió o degeneració és irreversible, la
cèl·lula no pot adaptar-se a les condicions externes i ja no pot recuperar el
seu equilibri, cosa que la porta a la desintegració i a la mort patològica
(Plutó). Així, les alteracions que fan que les cèl·lules emmalalteixin es
relaciona amb Neptú.
Plutó,
la necrosi i el càncer:
Amb Plutó tenim els dos extrems; per un
cantó té a veure amb la mort cel·lular patològica o necrosi que porta a la
destrucció o desintegració dels teixits. A diferencia de la mort saturnina és
una mort cel·lular que no està programada genèticament.
Per altra banda Plutó té molt a veure
amb les cèl·lules cancerígenes, que són cèl·lules que han perdut el control de
la divisió cel·lular o reproducció cel·lular, fent que es reprodueixin sense
parar, creixent d’una forma totalment desproporcionada i descontrolada,
destruint tot el que troben al seu pas.
Les cèl·lules cancerígenes són cèl·lules
potencialment immortals ja que han perdut la capacitat de suicidar-se
(apoptosi) que tenen les cèl·lules normals. Al no suicidar-se, no moren mai
mentre són dins l’organisme viu.
Per això es diu que són unes cèl·lules
immortals. Les cèl·lules cancerígenes destrueixen les cèl·lules que tenen al
seu voltant a l’invadir el seu espai. Però Plutó també és el planeta de la
regeneració i transformació a un nivell profund. No només es destrucció.
Fa molt poc, el juny d’aquest any 2016,
els biòlegs han descobert que dins el nucli de les cèl·lules, es genera una
energia molt potent, desconeguda fins
avui, que s’activa només en situacions extremes per poder reprogramar gens
(remodelació de la cromatina) i per tant reparar l’ADN danyat. Això és una peça
clau per entendre la regeneració plutoniana, la faceta construtiva de Plutó, ja
que la negativa ja la coneixíem. A més, curiosament té molt a veure amb el
càncer. Aquesta transformació de l’expressió gènica per reparar l’ADN,
requereix una gran quantitat d’energia de dins el nucli i no en les
mitocondries com és habitual en situacions normals. Aquesta funció excepcional
del nucli cel·lular es posa en marxa només en cas d’un elevat estrés cel·lular,
induit per senyals externs o quan el genoma pateix un dany, com és el cas de
molts càncers.
RESUM
DE TOT EL CICLE REPRODUCTIU O CICLE VITAL
El Cicle vital
reproductiu va des de la concepció d’un individu a la reproducció d’aquest
individu. De concepció a concepció. L’objectiu del cicle biològic és transmetre
els gens a les generacions futures per assegurar la supervivència de l’espècie.
En el cicle
vital de l’individu, primer té lloc la fecundació (Lluna nova o conjunció
Sol-lluna, amb la fusió del gamet patern i el gamet matern). A partir d’aquí
comença a posar-se en marxa el cicle cel·lular o divisió cel·lular (mitosi) que té
relació amb Mercuri. Això vol dir que aquesta primera cèl·lula o zigot es
duplicarà en nombre i anirà creixent de forma exponencial: 1-2-4-8-16-32...
D’aquesta manera l’embrió va creixent, passant per les etapes de mòrula (16) i
blastocit (32) i a partir d’un moment determinat, els òrgans es van
diferenciant tant a nivell estructural com a nivell funcional.
La primera
etapa, la de la implantació del zigot a l’uter dura una setmana, l’etapa
embrional dura 8 setmanes. I la fetal dura fins el naixement.
Al moment que
es formen els genitals i té lloc la diferenciació sexual dins l’etapa fetal,
entren en joc Mart i Venus. Però no serà
fins a la pubertat quan madurin les cèl·lules sexuals i comenci el cicle de les
cèl·lules reproductores (meiosi), que en els homes suposa la producció
d’espermatozoides i en la dona suposa la maduració dels ovocits (ovulació). Els
homes fabriquen espermatozoides a partir de la pubertat i fins la mort, de
forma continuada. Això vol dir que són fèrtils durant tota la vida.
La dona, en
canvi, té una etapa reproductiva limitada que va des de la pubertat fins els 50
anys aprox. La dona té una fertilitat discontinua, amb períodes fèrtils i períodes
no fèrtils. Aquestes oscil·lacions periòdiques són cicles de 28 dies (cicle
menstrual). Cada mes s’allibera un òvul dels ovaris, fins que ja no en queda
cap.
Durant tota la
vida, des de la concepció fins la mort, totes les cèl·lules menys les neurones i
el múscul cardíac, fan el cicle cel·lular, si bé el ritme de divisions varia
segons les etapes vitals i el tipus de cèl·lules.
A la pubertat
hi ha una etapa de gran creixement físic (Júpiter). Durant tota la vida neixen
noves cèl·lules somàtiques (Júpiter) gràcies a les quals es possible la
regeneració de teixits, ja sigui per substituir les cèl·lules que es van morint o
bé per reparar els teixits lesionats. Cada tipus de teixit té les seves
cèl·lules mare (cèl·lules mare tissulars), que
són les que tenen capacitat per regenerar-se i després diferenciar-se
segons la funció que hagin de fer. En el cos tenim diversos tipus de cèl·lules
segons els teixits: epitelials, connectives, cartilaginoses, sanguínies,
nervioses, adiposes, òssies i musculars.
Quan arribem a
la pubertat, homes i dones ja som éssers reproductius, moment en que ja podem
tenir fills i així perpetuar la vida de l’especie.
El creixement
físic arriba a un límit a partir del qual ja no creixem més, cap als 21 anys
aprox. Aquí és on Saturn posa fi a aquest creixement. Ja som individus madurs i
estem preparats per ser pares, moment en que torna a començar un nou cicle
vital, ara la del nou individu que acaba de ser concebut.
Durant l’edat
adulta, el nombre de cèl·lules resta estable, degut a que hi ha dues forces o
mecanismes equilibradors del medi intern; el de la regeneració cel·lular o
naixement de noves cèl·lules (júpiter) i el de la mort cel·lular programada
anomenada apoptosi (saturn). Com es pot veure, Júpiter i Saturn, regulen la
població global de cèl·lules de l’organisme. Per això són planetes socials.
Saturn també té a veure lògicament amb l’envelliment cel·lular i amb la
degeneració deguda al mateix envelliment i no per malaltia. Cada cèl·lula està
programada per viure x temps i realitzar cert nombre de divisions o cicles. Quan
la cèl·lula ja no es pot dividir més, passa a estar en un estat anomenat
senescent fins que mor.
De fet, des de
l’etapa embrional ja hi ha mort i regeneració cel·lular però no és visible perquè
passa dins el ventre matern.
El cicle torna
a començar de nou amb la conjunció sol-lluna o llunació, símbol de les fecundacions al llarg de les
generacions, i per tant de l’evolució biològica al llarg dels segles. Amb el
cicle de les llunacions com a fil conductor, la informació va passant d’una
generació a l’altre i l’especie va evolucionant i no torna mai al punt de
partida. Els fills mai són una copia exacta dels pares si no que si bé tenen una
part genètica compartida, la resta és ben diferent, cosa que els fa ser
diferents, únics i irrepetibles genèticament. I això sense contar la influència
del medi. De manera anàloga, les llunacions van progressant, saltant d’un signe
al següent, marcant diferencies intergeneracionals, però canvis assimilables i
no grans salts insalvables. Totes les generacions estan connectades les unes amb
les altres i finalment tots som germans i parents en algun nivell. L’espècie
humana és una gran família.
RESUMINT LES CORRESPONDÈNCIES BIO-PLANETÀRIES
El Sol, representa el gamet masculí, que prové
del pare.
La lluna representa el gamet femení, que prové
de la mare.
La conjunció del sol i la lluna (lluna nova)
representa
la fecundació i
el zigot; per tant, la concepció.
Mercuri, representa la divisió cel·lular o
mitosi durant l’etapa
embrionària i la
diferenciació cel·lular.
Venus, representa la ovogènesi i la meiosi
femenina.
Mart, representa l’espermatogènesi i
la meiosi masculina.
Júpiter, representa el creixement cel·lular
després del naixement, especialment a la pubertat, i la regeneració cel·lular.
Saturn, representa la mort cel·lular
programada o apoptosi, el final del creixement físic i estabilització de la
forma.
Urà, representa les mutacions genètiques,
que poden ser evolutives o destructives.
Neptú, representa la degeneració cel·lular en
lesions i patologies cel·lulars, lesions reversibles. I la capacitat
auto-curativa del cos.
Plutó, representa la mort cel·lular no
programada (necrosi) o mort patològica, el càncer i la reprogramació genètica
en casos crítics.
